La sensació de pessimisme que ens envaheix afecta tots els nivells de la nostra vida quotidiana: xarxo-social, personal, laboral, política...
Crec sincerament que hem de trobar la manera de superar aquesta situació. No comptem amb eines a curt termini, ni amb píndoles que facin canviar les coses d'un dia per l'altre. Però sí que ens hem de preguntar si els patiments que tenim són nostres o si estem carregant, sense ser-ne conscients, amb el dolor d'altres.
Crec que la primavera és un bon moment per plantejar-se tot això, perquè d'aquí uns dies, oh meravella!, tot començarà a créixer de nou, però el dolor de néixer s'ha de passar. La primavera és el millor moment de l'any i a Barcelona les pluges ens estan preparant aquest terreny.
Nosaltres seguim en el nostre hivern, però el cos i la ment saben ja que tenen una nova oportunitat i busquen el nou moment. Mica en mica, no cal córrer, és millor gaudir de la transició, perquè l'any que vé, quan ens hi tornem a trobar, les memòries físiques, mentals i emocionals ens ajudaran de nou a fer el pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada