Les medicines alternatives: sortir del coll d’ampolla de la sanitat

Entre tot el soroll que estem sentint durant aquests temps convulsos, n’hi ha un de molt preocupant: el debat sobre què fer amb la sanitat al país.
És un debat fonamental perquè afecta a tots els sectors de població, però a cadascun d’una manera diferent: n’hi ha que proven de buscar sortides al col•lapse de la sanitat augmentant la contribució dels pacients, n’hi ha que creuen que una sanitat pública i a l’abast de tothom és la única solució i no hi volen renunciar, i n’hi ha que només veuen solució en les mútues.
Crec que aquest és un debat massa polaritzat per tot el que ens hi juguem, i que en canvi té a veure amb la responsabilització de les persones sobre la seva salut.
Quan temps més podrem seguir pressionant un sistema que està baixant de qualitat i que no ofereix noves sortides per a les malalties que patim al segle XXI?
Hi ha altres debats que hem d’afrontar i com a mínim dos d’ells poden tenir ara per ara una solució en la legalització i ordenació de les teràpies alternatives: els genèrics front als medicaments de marca, les llistes d’espera i com reduïr-les. La trajectòria i importància de les medicines alternatives a Catalunya ha crescut en els darrers anys i aquesta nova manera d’entendre la salut s’exten a amplis sectors de població perquè funciona. L’acupuntura, la homeopatia, la bioenergètica, i altres tipus de teràpies són utilitzades cada cop per més persones en aquest país, i necessiten a més créixer per a poder seguir donant resultats. Però segueixen sense tenir un reconeixement públic i polític que els hi doni un espai adequat.
D’entrada l’homologació d’estudis d’aquestes medicines és una assignatura pendent a Catalunya, i constitueix un fre important a un desenvolupament responsable i ordenat. En segon terme, crec que el debat polític sobre aquest tema, tímidament tractat al Parlament de Catalunya, s'hauria de centrar en la salut com a referent i no en la sanitat com a sistema. Els polítics hi tenen una gran responsabilitat i cal que ara comencin a parlar amb serietat sobre aquesta qüestió i busquin els referents necessaris a Europa i al món sobre com oferir alternatives a la salut de la població davant d’un sistema col•lapsat. Les persones hi tenim molt a fer també per tal de donar a conèixer els avantatges d’aquestes medicines i assumir-les com a part de la nostra manera de fer salut.